ROSSELLÓ PÒRCEL EN L'OBRA D'ESPRIU

1.0, 2.0...... ALAO

He de dir que les TIC són, per a mi, tot un món per descobrir. Però, d’altra banda és un món familiar perquè l’ordinador s’ha convertit en el meu company de cada dia.

L’altre dia estava buscant informació a la xarxa per a una altra assignatura i em vaig topar amb un webquest per a alumnes de 3er d’ESO en que es treballa la tipologia textual. Tot i no considerar-se com una 2.0, fomenta el treball col·laboratiu i té tots els elements d’una webquest: introducció, tasca, procés avaluació i conclusió. Us en deixo el link:

http://www.xtec.cat/iesjbau/webquestpp/

Crec les web 1.0 són una bona eina per a l’autoaprenentatge de llengües, tot i que és un aprenentatge individual que no reporta el feed-back que permeten les web 2.0. Tal com comenta l’Helena, l’article de Jordi Aldell n’és un exemple aclaridor  de com es poden utilitzar les web 1.0, més concretament les “caceres” en l’aprenentatge de llengües. Us en deixo una mostra 

Pel que fa a les Web 2.0, cal esmentar el concepte de “web social”, és a dir, tothom pot construir-ne una i, a més a més, tothom hi pot participar en la construcció. Els Bloggs, per exemple, són una mena de diaris que, a diferència de les pàgines web estàtiques, són obertes a tothom que hi vulgui aportar alguna cosa. Un altre exemple són les wikis, i crec que tothom coneix la wikipèdia, que és el projecte de wiki col·laboratiu mundial a la web més conegut. Una altra cosa que m’ha sorprès és la quantitat d’informació que existeix i la facilitat amb què es poden construir qualsevol mena webs. Un exemple és la web "Fem una Wiki" de Lourdes Domenech que explica pas a pas com fer-ne una. 
Ens hi atrevim?

ALAO

No m’agraden les TIC, això em sembla que ja va quedar clar en la meva entrada anterior. Per aquest motiu, he de reconèixer que no anava gaire predisposada a encarar-me amb l’ALAO, ja només totes aquestes sigles em maregen! Però també he d’acceptar que m’ha sorprès positivament la gran varietat de recursos que tenim disponibles en línia.

Estic d’acord amb l’Helena quan diu que les TIC han democratitzat el coneixement posant-lo a l’abast de tothom de manera senzilla i ràpida, aquest fet fa que aprendre, informar-se, etc. sigui molt més accessible. Afegiria la importància de facilitar l’aprenentatge a partir dels diversos entorns virtuals que existeixen que s’adapten a la societat actual que sovint no té temps per cursar i obtenir qualificacions de manera presencial. A més, és evident que la interacció és molt significativa per a l’aprenentatge de llengües i les TIC també ho permeten per mitjà del correu electrònic, les videoconferències, les wikis, etc. que tant ens faciliten la interacció amb els altres estudiants com amb el professor

A la xarxa, però, hi ha de tot. Des dels exercicis clàssics d’omplir buits que poden resultar repetitius, com ara el que vam analitzar a classe de l’Speakc@t i que apareixen a sota, fins a aprendre en forma de joc virtual, com són les caceres del tresor.

Les opcions són moltíssimes, són totes acceptables, però? Quin paper hi té el docent en tot això? Tal com diu l’expert francès en TIC a les aules, Francis Pisani, en el vídeo que us enllaço a continuació, hi ha hagut un canvi en el rol del docent que passa de ser aquell que controla el coneixement a ser aquell que ha d’ensenyar els alumnes a saber destriar l’informació interessant d’aquella que no ho és i també a saber preservar la seva intimitat, cosa difícil actualment.

Francis Pisani i les noves tecnologies

Així doncs, com podeu comprovar m’he endinsat a experimentar a la xarxa i he de dir que no 

està gens malament. Ara bé, m’he adonat que se’ns ha girat molta feina!

ALAO ? ? ?

                                                               

He de dir que fins fa uns mesos no tenia ni idea del que volien dir aquestes sigles i, per tant, desconeixia l’existència de tot el material que hi ha a la xarxa per l’aprenentatge de llengües assistit per ordinador. M’ha sorprès la quantitat de recursos que hi ha a disposició dels aprenents i a diferència d’altre tipus de materials, com els llibres de text digitals, aquí sí que podem trobar material per a adults.
Entre el material de la web 1.0 un dels que em va semblar més divertit varen ser les caceres del tresor, que estan molt ben explicades en aquest article de Jordi Adell que posa molts exemples i també explica com fer-ne.

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm




Dels materials de la web 2.0, m’ha sorprès que la creació de blocs i wikis sigui tan senzilla i alhora tan útil. Hi ha molt material a la xarxa en aquests formats que permet estar al dia de les últimes publicacions, la qual cosa facilita la formació continua, que és el gran repte que tenim en un món en constant evolució.

... i per acabar amb els meus descobriments, la manera d’emmagatzemar en el núvol, em sembla fantàstica

Jo i les TIC

La meva relació amb les Tic crec que es basa en la utilitat, en les meves necessitats.  M'explico: vaig trigar molt a tenir un telèfon mòbil, no el necessitava. No m'agrada parlar tot el dia per telèfon, a la feina ja ho he de fer molt i quan surto m'agrada poder tenir una mica de silenci. M'agrada poder passejar i caminar sense que soni un mòbil. Per això la reticència en comprar-me'l. Tot i que ja veia que ho hauria de fer tard o d'hora, el revulsiu va ser quan el marit d'una amiga em va dir:  "només conec dues persones al món que no tinguin mòbil, tu i la ... "  quan vaig sentir el nom vaig córrer a comprar-me'n un, que no era aquest, però similar.

                                                                        

Ara també sóc una de les porques persones que no tenen un smartphone i també sé que me l'acabaré comprant, però  quan en tingui realment necessitat.

                                                                      

Per altra banda a la meva feina sóc la responsable del  registre general i  l'administradora de l'aplicació informàtica corresponent. Per tant estic en contacte amb l'administració electrònica i crec que quan funcioni bé, i les administracions es parlin entre elles, facilitaran molt la relació dels ciutadans amb l'administració i faran la vida més fàcil.

Crec que les TIc  poden afavorir molt l'educació, posen a l'abast de molta gent, coses fins ara inaccessibles, crec que han democratitzat el coneixement, però, com tot, se n'ha de fer un bon ús. Potser en aquests moments els qui han de fer un esforç per posar-se al dia i treure tot el profit que ens ofereixen les noves tecnologies, són els mestres. Com diu Jordi Adell en aquesta entrevista, ara la pilota està a la teulada dels docents.

                                                     

Ciència-ficció?

Quan teníem 13 anys al pub del poble van posar-hi un ordinador amb connexió a internet. Tots volíem mitja horeta per fer el xafarder o per xerrar pel xat amb amics que vivien lluny. Crec que és un dels dies que més vaig tenir la sensació de que el futur havia arribat.

Avui, després de més o menys 17 anys d'aquell dia hi ha tants aparells tecnològics que penso que si ens ho haguessin explicat aquell dia no ens ho haguéssim cregut. Enviar-nos un whatssap per dir que ja havíem arribat al pub? Ens hagués semblat ciència-ficció! Els de la colla érem veïns, ens trucàvem al timbre de casa i hi anàvem tots plegats. Esperar al següent dissabte per veure aquell noi o noia que ens va dir que potser vindria del poble del costat? Si no truques per vergonya, ara això es resol amb un correu electrònic, missatge de text, whatsapp, missatges en xarxes socials,... Pots aconseguir més informació d'aquella persona que esperes veure el dissabte en menys temps del que triga ell o ella a venir al teu poble!

Jo sempre he sigut força mandrosa i no gaire traçuda a fer anar les eines tecnològiques però, com se sol dir, ens hem de reciclar i ara més que mai, ja que juguen un paper destacat en l'ensenyament. Personalment l'assignatura em serà molt útil per descobrir quines novetats tecnològiques ens faran la docència més pràctica i amena.

Les TIC i jo

Aquest és el meu company de batalles, de fatigues, d’hores de feina i de notícies des de lluny. És una relació una mica amor odi, és fàcilment comprovable si us fixeu una mica en el teclat...va perdre una tecla, va agonitzar, però finalment va quedar-se al meu costat perquè sabia que el necessito. 

Com deia, si mireu el teclat s’esbrina molt sobre la nostra relació, però si es mira a la pantalla també. Si hi ha icones atapeïdes, desordenades, si està buit...el meu escriptori guarda la majoria dels meus secrets. Això no m’agrada, com segur que ningú no confia totes les seves aventures a un mateix amic, perquè no, perquè i si un dia aquell amic falla què? No m’agrada dependre d’una màquina que no puc controlar. Se m’espatlla i au, ja la tenim muntada.

“Tu rai que ets de l’era de les noves tecnologies!” és una frase que estic molt acostumada a sentir. A més, és un tema que em molesta força, ja que per l’edat que tinc se suposa que he de gaudir fent-les servir i he de sortir-me’n bé. Doncs no, és tot al contrari.

“Renovar-te o morir” és la frase que m’ha fet adaptar a les noves tecnologies, és a dir, una mica per obligació a la universitat per descarregar apunts i penjar treballs i també a través del telèfon intel·ligent perquè si no no m’assabentava de què feien els meus amics. Això mateix em passa, doncs, amb la docència. Tinc l’obligació moral de posar-me al dia, però em continuen agradant més les pissarres convencionals i el paper i llapis.

He de reconèixer que les tecnologies ens han facilitat molt les coses. Ara, les recerces són bufar i fer ampolles a través de qualsevol cercador. Tanmateix, estem segurs que no som massa dependents? Per això crec que hem d’ensenyar els nostres alumnes que podem espavilar-nos sense noves tecnologies perquè siguin alumnes competents capaços de sortir-se'n en qualsevol àmbit.