dijous, 21 de març de 2013


Les TIC i jo


Aquest és el meu company de batalles, de fatigues, d’hores de feina i de notícies des de lluny. És una relació una mica amor odi, és fàcilment comprovable si us fixeu una mica en el teclat...va perdre una tecla, va agonitzar, però finalment va quedar-se al meu costat perquè sabia que el necessito. 

Com deia, si mireu el teclat s’esbrina molt sobre la nostra relació, però si es mira a la pantalla també. Si hi ha icones atapeïdes, desordenades, si està buit...el meu escriptori guarda la majoria dels meus secrets. Això no m’agrada, com segur que ningú no confia totes les seves aventures a un mateix amic, perquè no, perquè i si un dia aquell amic falla què? No m’agrada dependre d’una màquina que no puc controlar. Se m’espatlla i au, ja la tenim muntada.

“Tu rai que ets de l’era de les noves tecnologies!” és una frase que estic molt acostumada a sentir. A més, és un tema que em molesta força, ja que per l’edat que tinc se suposa que he de gaudir fent-les servir i he de sortir-me’n bé. Doncs no, és tot al contrari.

“Renovar-te o morir” és la frase que m’ha fet adaptar a les noves tecnologies, és a dir, una mica per obligació a la universitat per descarregar apunts i penjar treballs i també a través del telèfon intel·ligent perquè si no no m’assabentava de què feien els meus amics. Això mateix em passa, doncs, amb la docència. Tinc l’obligació moral de posar-me al dia, però em continuen agradant més les pissarres convencionals i el paper i llapis.

He de reconèixer que les tecnologies ens han facilitat molt les coses. Ara, les recerces són bufar i fer ampolles a través de qualsevol cercador. Tanmateix, estem segurs que no som massa dependents? Per això crec que hem d’ensenyar els nostres alumnes que podem espavilar-nos sense noves tecnologies perquè siguin alumnes competents capaços de sortir-se'n en qualsevol àmbit.