Quan
teníem 13 anys al pub del poble van posar-hi un ordinador amb
connexió a internet. Tots volíem mitja horeta per fer el xafarder o
per xerrar pel xat amb amics que vivien lluny. Crec que és un dels
dies que més
vaig tenir la sensació de que el futur havia arribat.
Avui,
després de més o menys 17 anys d'aquell dia hi ha tants aparells
tecnològics que penso que si ens ho haguessin explicat aquell dia no
ens ho haguéssim cregut. Enviar-nos
un whatssap per dir que ja havíem
arribat al pub? Ens hagués semblat ciència-ficció! Els
de la colla érem
veïns, ens
trucàvem al timbre de casa i hi anàvem tots plegats. Esperar al
següent dissabte per veure aquell noi o noia que ens va dir que
potser vindria del poble del costat? Si
no truques per vergonya, ara això es resol amb un correu
electrònic,
missatge
de text, whatsapp, missatges en xarxes socials,... Pots aconseguir
més informació d'aquella persona que esperes veure el
dissabte en menys temps
del
que triga ell
o ella a
venir al teu poble!
Jo
sempre he sigut força mandrosa i no gaire traçuda a fer anar les
eines tecnològiques però, com se sol dir, ens hem de reciclar
i
ara més que mai, ja que juguen un paper destacat en l'ensenyament.
Personalment l'assignatura em serà molt útil per descobrir quines novetats tecnològiques ens faran
la docència més pràctica i amena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada