dilluns, 31 de maig del 2010

Un Entre Tants

Ning, una de les xarxes socials amb finalitats específiques que s'ha emprat en molts projectes d'ensenyament, ha anunciat que deixarà de ser gratuïta. Desconec quina serà la reacció dels diversos col·lectius que la fan servir, si migraran o si decidiran passar a buscar patrocinadors o pagar quotes. Si voleu fer-vos una idea de com alguns lliguen les TIC i l'ensenyament del català al País Valencià, feu-hi una ullada, per si de cas, abans del juliol.

diumenge, 30 de maig del 2010

Entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i Entorns personals d’aprenentatge (EPA)

Un entorn virtual d’aprenentatge (EVA), al cap i a la fi és un aula, virtual, però un aula. No té murs que el tanquen, però té un espai virtual organitzat per la institució o pel professor. No té biblioteca, però té enllaços a diversos recursos recomanats. No té classes magistrals, però té temes, arxius, tasques, etc. I, només en la mesura que es fan servir els fòrums, els xats, etc., com a elements d’una comunicació asincrònica o sincrònica, es crea comunicació i coneixement. És una solució tècnica a un problema de presencialitat, de disponibilitat d'horaris.
Un entorn personal d'aprenentatge (EPA) no és una solució tècnica, és una filosofia, un plantejament pedagògic de l’aprenentatge. És passar de decidir d’entre les propostes tancades d’un entorn virtual o d’un centre d’autoaprenentatge, de ser qui controla què aprén i com, a decidir crear coneixement, a decidir molts més aspectes que no sols els continguts o la temporalització del procés d’aprenentatge. Si ens centrem en l'aprenentatge de llengües, amb la tecnologia i la filosofia web 2.0 ens posem en contacte amb nadius, fem una immersió en la llengua que volem aprendre i ho fem fent-hi servir els nous gèneres textuals que ha creat la web 2.0. Amb un EPA vivim, treballem, aprenem a la Xarxa i amb la Xarxa. La Didàctica de l'ensenyament aprenentatge d'una llengua té les característiques de web 2.0: centrada en l’usuari (alumne), interactiva, comunicativa, participatica i col•laborativa.
Formalment, dissenyar un EPA exigeix estar alfabetitzat digitalment, tenir competència digital. Un EPA és un paisatge, un entorn d’aprenentatge personal, personalitzat i personalitzable on ubicar el nostre escriptori, el nostre lloc de treball, els nostres recursos, la nostra manera d’aprendre, els nostres interessos (aprenentatge formal); però també, i sobretot, allò que per a cadascú és significatiu en la nostra manera de relacionar-nos amb el món, el nostre món afectiu, les nostres relacions socials, els nostres contactes (aprenentatge informal). És un espai privat que té dimensió pública i caldria que fos un espai per a compartir i no sols per a emmagatzemar; on oferim perquè algú ho puga fer servir igual com aprofitem el que algú altre ha compartit. I, en tot açò, també hi tenim molt a dir i a fer, no?
(Si us interessa el tema, vegeu 2competencies web20 de J. T. Pujolà del post anterior i les entrades sobre PLE de l'Enric Serra).

dissabte, 29 de maig del 2010

Cibervoluntaris. Mediadors digitals


La idea de compartir, interactuar amb les possibilitats que ens ofereix la web 2.0 després d’haver fet aquesta assignatura del màster ja ens resulten una mica més familiars que abans. Poc o molt, tots érem usuaris de diferents eines, fins i tot alguns havíem trastejat una mica amb els blogs. Avui passejant per la Xarxa, anant d’un lloc a l’altre m’he trobat amb un concepte i una possibilitat que desconeixia: el cibervoluntariat. El cibervoluntariat funciona a Catalunya des del 2005 com a Cibercat, societat constituïda formalment amb la idea d’alfabetitzar digitalment ciutadans no experimentats. Al al País Valencià, des del 2007, arran de les V Jornades Novadors, naix blogfessors en tàndemcibervoluntaris, mediadors digitals, que tenen com a objectiu ajudar el professorat a adquirir la competència digital i l'ús de les TIC necessàries per desenvolupar projectes col·laboratius amb els alumnes en l'àmbit educatiu. Potser a partir d’ara hi podríem col•laborar també nosaltres.

dissabte, 17 d’abril del 2010

Dispositiu de coneixement Bio Òptic Organitzat



Aquest nou aparell, anomenat "Dispositiu de coneixement Bio Òptic Organitzat" estic segura que desfarà qualsevol recel fins i tot dels més tecnoescèptics, per la seva usabilitat i prestacions. De fet ja fa temps que se n'estan fent servir prototipus i versions beta.

divendres, 16 d’abril del 2010

dimecres, 14 d’abril del 2010

ARRIBA SANT JORDI

Falten pocs dies per l'arribada del dia 23 d'abril. Diada de Sant Jordi i patró del nostre país, Catalunya. Aquest dia, tot i ser laborable, els catalans i les catalanes ens el prenem com a un dia gairebé festiu. Cal complir amb les obligacions laborals com a tot mortal, però un cop has acabat la jornada laboral, o fins i tot dins la jornada laboral, si la teva feina t'ho permet, es viu una il·lusió interna i tot el teu cos transmet alegria. Passejant per carrers i places envoltat de roses (ja només vermelles sinó que les pots trobar de tots tipus de colors i varietats) i llibres. A cada cantonada trobes uns gegants i uns capgrossos ballant amb la música de la gralla i els timbals. Es viu realment un dia festiu arrodonit amb l'intercanvi de regals (una rosa i un llibre) entre les persones que se senten enamorades.

LA DIADA DE SANT JORDI

La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires.

JOAN MARAGALL

COM VIVIM EN CATALÀ

El català és la llengua oficial de Catalunya. A Catalunya som més de set milions de persones; però quàntes parlem català? En el nostre món de cada dia, està implentat realment el català? La nostra societat viu en català, o el català s'usa com una llengua de segona categoria? A vegades les estadístiques ens fan veure la realitat.

Tots i que les dades no són massa optimistes no podem quedar-nos de braços plegats. Aquesta realitat present fa que els catalans lluitem cada dia més per augmentar aquestes xifres i esperonar un país millor.

PER QUÈ NO ÉS OFICIAL EL CATALÀ AL PARLAMENT EUROPEU?

Per què no és oficial el català al Parlament Europeu? De qui n'és la culpa? És només el senyor Aleix Vidal-Quadras qui s'oposa a acceptar el català com una llengua més de les que es parla a Europa i que hauria de ser representada a la cambra alta europea? Qui més hi ha implicat en tota aquesta "conxorxa"? Per què el govern de l'Estat espanyol no mou fitxa? Què vol dir el senyor Vidal- Quadras quan diu que el català "és una llengua provincial"?

Ja som al cap del carrer. Són tot preguntes que no ens porten enlloc. La política, a vegades està per facilitar les coses als ciutadants i als països; però en d'altres només sap posar pals a les rodes.

LES NOVES TECNOLOGIES (PISSARRES DIGITALS INTERACTIVES) A LES CLASSES DE LLENGUA

No descobrim res de nou si diem que el món de l'educació està vivim una revolució tecnològica. Mica en mica el camp educatiu es va insertan en el món digital i en el món de les noves tecnologies. Aquest és el cas en l'ús de les PDI o més conegudes com les pissarres digitals interactives. Aquesta eina permet realitzar infinitat d'accions que ajuden, de bon tros, al docent i també a l'alumne. Per mitjà de les diferents opcions el professor pot plantejar infinitat d'activitats per treballar un contingut educatiu. A més a més disposa de connexió a Internet i equalsevol moment de la classe, si s'ecau, es pot consultar o utilitzar aquest recurs.

L'ús de les PDI està molt recomanat en tot tipus d'àrees educatives; no nomès l'ensenyament de llengües sinó també en les àrees matemàtiques, tecnològiques, científiques i fins i tot les àrees artístiques.

divendres, 2 d’abril del 2010

La llei del pèndol?


En aquest mail obert escrit a VilaWeb el 29/03/2010, Oriol Lladó (podeu mirar també aquí i aquí) explica quin ús fa ell i altres persones del Twitter.

El que m'ha cridat l'atenció de l'article és que, justament ara que està tan de moda "tecnologitzar-ho" tot, resulta que "alguns professors universitaris nord-americans ja han bandejat els portàtils a classe".

Encara no s'ha arribat a la normalització de la tecnologia en l'àmbit de l'ensenyament, que el pèndol ja torna. Tot va tan ràpid!

dimarts, 23 de març del 2010

Educació expandida


Avui dia, l'educació no es transmet solament ni principalment en espais formals. La nova educació té lloc en qualsevol lloc i en qualsevol moment i no queda relegada a l'àmbit de l'aula. El futur de l'aprenentatge va estretament lligat a la rellevància que avui ha pres l'aprenentatge informal.

L'adquisició de nous coneixements ha canviat considerablement i pren força cada cop més amb internet i les noves tecnologies en general. La web 2.0, a més, ofereix la possibilitat de compartir informació en forma de text, imatges, vídeos, àudios... de manera que els nous coneixments es construeixen interactivament i de manera col·lectiva.
A continuació, podreu veure una proposta, presentada el passat 22 i 28 de març de 2009, en l'edició del Festival Internacional ZEMOS 98, basada en la recerca de noves formes d'educació que incorporin i s'adaptin als nous processos socials i comunicacionals que ha provocat internet.

dimecres, 17 de març del 2010

Què hi ha de cert?

Són força les preguntes que resten a l'aire quan parlem de la incorporació de les TIC al món de l'educació. Majoritàriament, entre professors i alumnes, les diferències quant a la formació acadèmica rebuda són abismals. Les classes magistrals topen de ple amb classes interactives en què el coneixement es crea entre tots.

Però cal bandejar per complert una classe magistral? Les xarxes socials tenen la força de suplir-les? Sóc del parer que els autèntics visionaris, pel bé de tots, fora bo que seguissin impregnant-nos de la seva luciditat...

Així que tingueu dos minuts i escaig, doneu un cop d'ull al vídeo que us annexo a continuació. És realment esfereïdor veure com les noves tecnologies avancen a pas de gegant i com allò que ara ens sembla estrany, d'aquí a un temps, pot formar part de la nostra quotidianitat. Reflexionem-hi!


dissabte, 13 de març del 2010

Expodidàctica

La setmana que ve toca Expodidàctica.
null
La setmana que ve es celebra Expodidàctica, un saló de recursos per a l'educació. Si voleu saber més coses sobre el saló cliqueu a sobre del bàner. Mirant la pàgina he trobat una empresa que es diu POLYCOM que ofereix un servei de videocoferència.
¿Us imagineu donant una classe per videoconferència? ¿I el màster, per què no el fem per videoconferència?
Com podeu veure, no segueixo el costum de posar només un signe d'entonació. ¿Coneixeu la normativa del IEC sobre signes d'entonació? .
¿I sobre les regles de l'apostrofació de les sigles, sabeu si n'hi ha alguna?

diumenge, 7 de març del 2010

Dir o fer?

Un dels noms que he trobat navegant per Internet és el de Roger Shank, especialista en intel·ligència artificial, ciència cognitiva i teoria de l'aprenentatge. Se'l considera un revolucionari de l'educació perquè pretén canviar de manera radical el concepte d'escola establert, que, segons ell, està massa controlat pel govern.

En aquesta entrevista que va concedir el 2008 a Eduard Punset, Roger Shank explica el seu punt de vista sobre algunes de les qüestions que vam comentar el darrer dia de classe, com ara el sistema d'educació actual o l'ús de l'ordinador a l'aula.




Com que el Punset parla tan a poc a poc, us deixo anotat el minut en què en Roger Shank parla sobre cada aspecte:
  • L'altre dia parlàvem de la validesa del sistema d'aprenentatge actual. En el minut 2.30, Shank explica per què les escoles són com són.
  • També vam debatre sobre l'ús de l'ordinador a l'aula. Segons Shank (minut 5.14), tal com està plantejat, ara mateix l'ordinador és pitjor que el llibre de text.
Altres consideracions que trobo interessants per anar-hi reflexionant:
  • La por del docent de no controlar què aprèn l'estudiant (minut 4)
  • El paper del docent: intentar comprendre què poden fer els estudiants i ajudar-los a fer-ho (minut 5.40)
Per acabar aquesta entrada, diré que m'ha agradat veure explicada per Shank (minut 7) una idea que tinc de fa temps referent a ensenyar a partir de fer. I és que no cal ser modern ni revolucionari per defensar aquest estil d'aprenentatge; si us hi fixeu, no és tan difícil trobar aprenentatge significatiu basat en l'acció. Jo en dic tallers. Oi que no sona igual "classe de llengua" que "taller de llengua"?


divendres, 5 de març del 2010

¿Sabies que...?

Vídeo en anglès sobre informació d'internet:

Ja sóm aquí un altre cop!

Els alumnes del Màster de Formació del Professorat de Català per a Persones Adultes de la Universitat de Barcelona de l'edició 2009-2010 participaran aquests dos pròxims mesos en el blog TIC_CAT per discutir temes sobre les TIC i l'ensenyament del català.