Jo i les TIC
La meva relació amb les Tic crec que
es basa en la utilitat, en les meves necessitats. M'explico: vaig trigar molt a tenir un telèfon
mòbil, no el necessitava. No m'agrada parlar tot el dia per telèfon, a la feina ja
ho he de fer molt i quan surto m'agrada poder tenir una mica de silenci. M'agrada
poder passejar i caminar sense que soni un mòbil. Per això la reticència en
comprar-me'l. Tot i que ja veia que ho hauria de fer tard o d'hora, el revulsiu
va ser quan el marit d'una amiga em va dir: "només conec dues persones al
món que no tinguin mòbil, tu i la ... " quan vaig sentir el nom vaig córrer a
comprar-me'n un, que no era aquest, però similar.
Ara també sóc una de les porques persones que
no tenen un smartphone i també sé que me l'acabaré comprant, però quan en tingui realment necessitat.
Per altra banda a la meva feina sóc
la responsable del registre general i l'administradora de l'aplicació informàtica corresponent. Per tant estic en contacte amb l'administració
electrònica i crec que quan funcioni bé, i les administracions es parlin entre
elles, facilitaran molt la relació dels ciutadans amb l'administració i faran
la vida més fàcil.
Crec que les TIc poden afavorir molt l'educació, posen a
l'abast de molta gent, coses fins ara inaccessibles, crec que han democratitzat
el coneixement, però, com tot, se n'ha de fer un bon ús. Potser en aquests
moments els qui han de fer un esforç per posar-se al dia i treure tot el profit
que ens ofereixen les noves tecnologies, són els mestres. Com diu Jordi Adell
en aquesta entrevista, ara la pilota està a la teulada dels docents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada