diumenge, 7 d’abril del 2013

Jo i les TIC


La meva relació amb les Tic crec que es basa en la utilitat, en les meves necessitats.  M'explico: vaig trigar molt a tenir un telèfon mòbil, no el necessitava. No m'agrada parlar tot el dia per telèfon, a la feina ja ho he de fer molt i quan surto m'agrada poder tenir una mica de silenci. M'agrada poder passejar i caminar sense que soni un mòbil. Per això la reticència en comprar-me'l. Tot i que ja veia que ho hauria de fer tard o d'hora, el revulsiu va ser quan el marit d'una amiga em va dir:  "només conec dues persones al món que no tinguin mòbil, tu i la ... "  quan vaig sentir el nom vaig córrer a comprar-me'n un, que no era aquest, però similar.

                                                                        

Ara també sóc una de les porques persones que no tenen un smartphone i també sé que me l'acabaré comprant, però  quan en tingui realment necessitat.
                                                                      
Per altra banda a la meva feina sóc la responsable del  registre general i  l'administradora de l'aplicació informàtica corresponent. Per tant estic en contacte amb l'administració electrònica i crec que quan funcioni bé, i les administracions es parlin entre elles, facilitaran molt la relació dels ciutadans amb l'administració i faran la vida més fàcil.

Crec que les TIc  poden afavorir molt l'educació, posen a l'abast de molta gent, coses fins ara inaccessibles, crec que han democratitzat el coneixement, però, com tot, se n'ha de fer un bon ús. Potser en aquests moments els qui han de fer un esforç per posar-se al dia i treure tot el profit que ens ofereixen les noves tecnologies, són els mestres. Com diu Jordi Adell en aquesta entrevista, ara la pilota està a la teulada dels docents.