dimecres, 1 de maig de 2013

ALAO


No m’agraden les TIC, això em sembla que ja va quedar clar en la meva entrada anterior. Per aquest motiu, he de reconèixer que no anava gaire predisposada a encarar-me amb l’ALAO, ja només totes aquestes sigles em maregen! Però també he d’acceptar que m’ha sorprès positivament la gran varietat de recursos que tenim disponibles en línia.


Estic d’acord amb l’Helena quan diu que les TIC han democratitzat el coneixement posant-lo a l’abast de tothom de manera senzilla i ràpida, aquest fet fa que aprendre, informar-se, etc. sigui molt més accessible. Afegiria la importància de facilitar l’aprenentatge a partir dels diversos entorns virtuals que existeixen que s’adapten a la societat actual que sovint no té temps per cursar i obtenir qualificacions de manera presencial. A més, és evident que la interacció és molt significativa per a l’aprenentatge de llengües i les TIC també ho permeten per mitjà del correu electrònic, les videoconferències, les wikis, etc. que tant ens faciliten la interacció amb els altres estudiants com amb el professor

A la xarxa, però, hi ha de tot. Des dels exercicis clàssics d’omplir buits que poden resultar repetitius, com ara el que vam analitzar a classe de l’Speakc@t i que apareixen a sota, fins a aprendre en forma de joc virtual, com són les caceres del tresor.




Les opcions són moltíssimes, són totes acceptables, però? Quin paper hi té el docent en tot això? Tal com diu l’expert francès en TIC a les aules, Francis Pisani, en el vídeo que us enllaço a continuació, hi ha hagut un canvi en el rol del docent que passa de ser aquell que controla el coneixement a ser aquell que ha d’ensenyar els alumnes a saber destriar l’informació interessant d’aquella que no ho és i també a saber preservar la seva intimitat, cosa difícil actualment.


Així doncs, com podeu comprovar m’he endinsat a experimentar a la xarxa i he de dir que no 
està gens malament. Ara bé, m’he adonat que se’ns ha girat molta feina!