divendres, 25 de març del 2011

I quan els alumnes em demanen si sóc al facebook, què?




Suors fredes? Tartamudejos? Llagrimeta en veure la seva cara de decepció?
Proposta per sortir-se’n i aprofitar-ho al màxim:




Normes d'ús per a la seguretat vital i equilibri mental
  1. És imprescindible tenir un facebook amb un nom secret com ara sexy teacher (el nom me l’he inventat, no em busqueu ni hem demaneu el meu nom secret).
  2. Desfogueu-vos-hi; "Tinc un alumne que és un pesat"
    "No m'agraden Els amics de les arts, són els Back street boys catalans"
    "Hi ha algú que encara no sàpiga que ja no fumo?"
    "Estic en una relació ♥" (Bueno quasi...)
    "Tornillu tornillu tornillu!
    Evidentment, tot i el nom d'incògnit assegureu-vos de tenir-lo ben privat.

  3. A més, feu-vos un perfil de profe formal amb corbata per als alumnes i agregeu-los sense por. D’aquesta manera podeu fer el xafarder i veure’ls en fotos compromeses. Diuen que la informació és la nova arma del segle XXI i no se sap mai… Primer fa una mica d'angúnia parlar d'alumnes com d'amics, però t'hi acostumes (parlem d'adults fora de l'ensenyament reglat!).
I ara què?
Si els teniu agregats al facebook hi podreu mantenir el contacte de manera més eficaç. Ara si algú prova l'excusa de "no vaig veure el correu que vas enviar amb els deures per avui" li pots dir: "cinc minuts després que te l'enviés li vas dir a la Mary que t'agradava la seva foto". I, creieu-me, no es podran resistir-se a fer-li saber a la Mary que està moníssima a la foto.

Avantatges
Evidentment, ja hi ha plataformes per garantir la comunicació entre alumnes i professors, segurament, més adients. Així doncs, quina és l’ avantatge de fer servir també el facebook?
  • L’alumne no s’ha d’adaptar a un nou entorn.
  • S’ajunta la feina amb l’oci. Si tenim poc temps lliure i hem de triar entre oci i estudis segurament guanyarà el primer i entrarem a facebook enlloc de la plataforma de l’escola d’idiomes. I ja els has enganxat!
  • Podem estar segurs que s'hi conectaran a diari o gairebé.
  • Acaben fent feina sense voler.

I sobretot...
Es parla molt de fer servir les noves tecnologies per aprendre llengües, I crec que és una gran eina. Però també crec que les noves tecnologies s’han de veure com un nou tipus de text que s’ha de saber llegir, entendre, elaborar i utilitzar.

Una de les meves classes que ha despertat més expectació hi vam treballar el vocabulari relacionat amb els ordenadors, vam fer servir els ordenadors del centre que prèviament havia configurat en castellà (ensenyava castellà llavors). No va fer falta que tragués l’activitat que havia preparat perquè de manera espontània es van posar a obrir els programes que fan servir normalment per descobrir com es diu en castellà copy, paste, tools, font, floder, account, send, attachment, trash, settings, search etc.

En resum, cal ensenyar-los a fer servir les eines que formen part de la seva vida quotidiana en la llengua que ensenyem, i facebook n’és una. Si som fans del mètode comunicatiu estarem d’acords en què la llengua és una eina al servei de la comunicació. Per tant, no podem oblidar que avui en dia gran part de la comunicació passa a les xarxes socials.

Idees per treballar la comunicació amb facebook:
  • Primer va bé els alumes es canviïn l’idioma del facebook al català.
  • Que agregin els companys de classe i hi afegeixin un missatge a la petició.
  • Qui no sigui del facebook que es modernitzi! (Omplir formularis en català és una bona tasca significativa!).
  • Els pots deixar recordatoris al mur de la feina per fer, saludar-los de tant en tant, felicitar-los pel seu aniversari, convidar-los a esdeveniments, pejar enllaços, etc. Si són estrangers els fa gràcia tenir-hi comentaris en una altra llengua. Ja veureu com aviat comencen a deixar-se comentaris els uns als altres en la llengua de classe.
  • Això va funcionar a la India però no me'n faig responsable a nivell mundial: a vegades els podem enviar tests del tipus “Quin color ets?” “Si fossis una ciutat quina series?” “El teu home ideal és Ricky Martin o Marc Anthony” “Ets una persona romàntica” etc. Els encanta! Fins i tot hi ha una aplicació que els permet elaborar-ne una ells mateixos per als companys.
  • Feu fotos a classe, de les sortides, pengeu-les, comenteu-les!

Atenció
No es tracta de forçar l’eina i acabar fent servir el facebook de maneres surrealistes per tal de dotar-la de qualitats pedagògiques que no té. És una xarxa social i s’ha de fer servir com a tal. Només cal donar-los una empenta perquè la puguin fer servir en una nova llengua i també perquè comencin a socialitzar-s’hi de manera espontània.

PD: Estaria bé negociar comissions billonaries ara que diuen que ho retallen tot! Aquí

Pensem-hi, Byron ja tenia Facebook!


2 comentaris:

Mireia ha dit...

Elisenda,m'ha agradat molt el teu article! Tens més raó que un sant! Quan et demanen la teva adreça de facebook o, directament, et busquen per ser amic, se't queda una cara de pasta de moniato!

Elisenda ha dit...

Sí tens molta raó Mireia, és molt incòmode. De fet és molt interessant perquè les xarxes socials no venen amb un manual d’etiqueta del que és considera educat i del que no. I aquest és un dels conflictes més freqüents. És de mal gust rebutjar la petició d’amistat d’algú? És adequat demanar-la si no coneixem gaire a la persona? I si tenim amics en comú? Etc.

És curiós perquè de fet hi ha un conjunt de normes, diguem-ne d’urbanitat, que no estan escrites i que auto-regulen de manera espontània els criteris d'interacció en línia. Suposo que es basen amb els que tenim per a la interacció cara a cara i s’intenten aplicar a la digital.

I és per això que sorgeixen conflictes sobretot quan ens relacionem amb persones d’altres cultures que tenen altres normes. Per exemple, el meu germà, que viu al Vietnam, em deia que allí en el món laboral és d’allò més normal agregar-se al facebook per fer networking. A l'Índia tan a la xarxa com al carrer la seva concepció d’intimitat és diferent. Per exemple, es considera educat interessar-se per la família d’algú amb qui volem quedar bé fent preguntes que per a nosaltres pertanyen a l'esfera privada (estàs casada?, tens fills?, tens germans? Tenen fills?). Tinc una amiga Argentina que diu que lliga molt a través de facebook i que el truc és posar una foto de perfil ben mona i acceptar l’amistat dels desconeguts que et facin patxoca.


Sembla que cada cultura en faci un ús diferent del facebook. Aquí tenim una llei no escrita que
diu que el món laboral no s'hauria de barrejar amb el del facebook i que s'han de respectar certes distàncies marcades per les jerarquies socials: un alumne no hauria de demanar accés al facebook d'un profe, ni un assistent d'una conferència al conferenciant, ni un cap als seus treballadors, ni els pares als fills, etc

Però sigui com sigui, si tenim alumnes estrangers potser també els n’haurien d’ensenyar, d’etiqueta digital, per evitar-los situacions incòmodes. Si els expliquem que aquí quan ens presenten algú, depenent de la situació, ens fem dos petons o ens donem la mà, potser també podríem parlar d’etiqueta digital. Hi ha una noia que en parla d'aquests temes a la seva columna de l’Ara. A veure si la trobo.