Perduts en l'immensitat del núvol

Ens trobem en un context social on les diferències generacionals en l’ús de les noves tecnologies és molt marcat. Els nostres pares han viscut l’aparició de les aules d’informàtica a les seves escoles, la màquina d’escriure que els era tan coneguda queda amb un paper secundari, més aviat anecdòtic. L’internet, els ordinadors portàtils, els smartphones, les tablets... canvis que els adults han viscut i que les noves generacions viuen com a un fet normal i corrent.

Com a membres d’una societat en canvi constant hem de desenvolupar certes habilitats per adaptar-nos a aquests canvis; tot i això, sabem que cada persona té una manera diferents d’adaptar-s’hi. En cursos per adults on s’utilitzen les TIC com a mitjà per assolir les diferents competències i facilitar l’aprenentatge, es té en compte aquesta diferència d’adaptació a les noves tecnologies?

En molts casos, els cursos ja utilitzen EVA per tal de permetre a les persones adultes la formació constant a la vegada que treballen, però en pocs casos hi ha un “manual d’instruccions” que et faciliti de conèixer aquest nou entorn; de fet, en el mateix Màster de Formació del Professorat de Català per a Adults, els alumnes hem tingut problemes per adaptar-nos al nou Campus Virtual i, fins i tot ara, continuem perdent-nos dins d’aquesta plataforma.

Com a futurs mestres, ens hem d’assegurar que els alumnes estiguin còmodes amb les plataformes que utilitzaran; en el cas contrari, és provable que acabin deixant el curs. Un altre fet que és important de tenir en compte és que cada curs utilitza plataformes i TIC diferents, de manera que, els alumnes que només poden accedir a cursos per mitjà dels EVA, han d’acostumar-se a moltes plataformes diferents, amb estètica diferents, amb instruccions diferents i amb un funcionament diferent. Per tant, queda marcada la necessitat de tenir algun material que ajudi els alumnes a poder gestionar tots aquests entorns. És aquesta la solució? O potser hauríem d’optar per intentar unificar el funcionament de les diferents plataformes? Com evitarem que els nostres alumnes quedin perduts en l’immensitat del núvol?

Sobre les TIC a les presons

A les entrades Picapedres amb ordinadors i I pels professors?, l'Eli i la Núria ens recorden que cal fer un ús significatiu de les TIC perquè la seva aplicació a l'aula sigui veritablement útil i aporti un valor afegit al procés d'aprenentatge. L'Eli també ens avisa de la necessitat que els docents estiguem actualitzats, i que només utilitzem les TIC si aquestes formen part de la nostra vida. Si no, segur que les activitats que proposem (que incorporin la tecnologia, és clar) no acabaran de funcionar.

També hem de tenir en compte, però, els coneixements que tenen els nostres aprenents. Quan parlem de TIC, tendim a imaginar un grup d'alumnes adolescents, però hi ha molts col·lectius d'adults que tenen problemes amb l'ús de les tecnologies, tot i que aquestes els poden ser especialment beneficioses. Penso, per exemple, en els interns de les presons. Es tracta d'un col·lectiu que pot treure un profit extraordinari de la incorporació a les aules d'eines tan bàsiques com internet, que no només proporciona una via de fuga mental, sinó que aconsegueix que el pres no quedi totalment desvinculat del "món exterior". De fet, els beneficis de les TIC a les presons tot just fa uns anys que comencen a valorar-se i debatre's amb profunditat:

Durant les meves pràctiques al Centre d'Adults Víctor Català, de la presó Brians 2, he pogut comprovar que una de les pors més habituals dels interns de llarga durada té a veure amb les noves tecnologies. Saben que el món que els espera quan surtin no tindrà res a veure amb el que van deixar. Moltes d'ells no han tingut un mòbil a les mans ni han fet mai clic al ratolí d'un ordinador. És imprescindible, doncs, per a la seva reinserció, que se'ls ofereixi una alfabetització digital, tal com s'està duent a terme al centre escolar de Brians 2.

I pels professors?

Benvolguts companys,

jo no vaig assistir a la sessió que va venir a fer la Cristina i en la qual, suposo, vau parlar de les excel·lències de les noves tecnologies i les aplicacions didàctiques que poden proporcionar tant per a alumnes com per a professors, és clar, si es fan servir correctament. És, crec, un molt reduït resum del que, més o menys, volia dir la companya Elisabet a l'entrada Picapedres amb ordinador?, que va fer el passat 21 de maig.

Si m'equivoco em corregeixes, d'acord Eli? =)

La idea seria introduir les TIC a l'aula i treure'n profit; no es tracta de fer el mateix que fem amb el paper però davant una pantalla, sinó d'absorvir-ne totes les possibilitats visuals, auditives i cognitives -bé, és obvi que la màquina no pensa, però sí que ens pot fer pensar...- per tal de millorar el domini de la llengua dels alumnes.

En una altra línia, però dins la mateixa idea de l'aprofitament dels recursos electrònics, hi ha el professor. No només hem de pensar en les TIC com a recurs per millorar l'aprenentatge de l'alumnat, sinó per millorar el rendiment i l'eficiència del nostre temps com a gestors d'aula. M'explico: em refereixo al fet d'eliminar de sobre la taula del professor el típic Quadern de notes, ple de requadres, de números amb decimals, de títols de treballs i exàmens escrits amb lletra petita i il·legible per aprofitar l'espai, de noms d'alumnes sense ordre alfabètic perquè s'hi han afegit a última hora... Em refereixo, en definitiva, a eliminar la calculadora per fer les mitjanes i comptar les faltes d'assistència. Fora! O el bolígraf que mai no trobes perquè te l'has descuidat a l'aula del costat o al bolso que has deixat a casa. Fora! I aquella agenda que, per tal de poder-hi encabir tots els deures i idees per a la pròxima sessió, és més gruixuda que la mateixa carpeta i pesa tant que necessites anar al gimnàs per carretejar-la amunt i avall? Fora, fora!

Les noves tecnologies -i deixeu que des d'aquí llanci un clam a favor de les tauletes- no només ens ajuden a millorar l'experiència educativa dels nostres alumnes -si ho fem bé, evidentment, i per a això torno a remetre a l'entrada de l'Eli-, sinó que ens doten d'una sèrie d'eines i aplicacions, com per exemple el Teacher Aide Pro per a Android, que fan la vida dels professors una mica més senzilla i amb menys mals d'esquena i maldecaps.

Picapedres amb ordinador?

En aquesta entrada, voldria proposar una breu reflexió sobre el rol del professor que aquest últim més ha tingut cert ressò fora del món educatiu gràcies a l'entrevista que El País va fer, a principis de mes, a la professora Rosabel Roig, especialista en noves tecnologies a l'aula. Cito Roig:

 "Hubo años en los que se pensó que la tecnología mejoraba el sistema, pero no se trata de eso, hay que hacer cosas nuevas con esa tecnología. Hoy hablamos mucho de aprendizaje colaborativo, de la creatividad y de la resolución de problemas, la tecnología nos ayuda a alcanzar esos objetivos. La tecnología está presente en la sociedad y debemos de preparar a nuestros alumnos para ello, la cuestión es saber cómo se utiliza". 

El món d'avui és un món altament informatitzat, i la cosa tot just comença. Si pretenem formar alumnes socialment hàbils, cal preparar-los per a la dimensió digital de la nostra societat. D'entrada, estic d'acord amb Rosabel Roig quan diu que la clau que defineix l'encert de l'ús de les TIC a l'aula i de l'ALAO és fer un ús significatiu de la tecnologia. És a dir, hem de ser conscients, com a professors, dels avantatges i dels inconvenients de les tecnologies per tal de poder-les utilitzar a l'aula quan suposin un valor afegir a les nostres classes, però també hem de saber prescindir-ne quan no hi aporten cap millora. Altrament, ens convertirem en una caricatura del professor innovador i informat que [se suposa que] voldríem ser i ens assemblarem més aviat a això: 

Més enllà de l'anècdota, aquesta imatge il·lustra algú que viu a l'edat de pedra però que fa servir tota mena d'aparells sense solta ni volta. Això és justament el que hem d'evitar: si som persones innovadores i coneixedores dels avenços tecnològics, podrem aprofitar-ho a l'aula; si, però, aquestes tecnologies no formen part de les nostres vides i no en fem un ús justificat per la reflexió, caurem fàcilment en el desaprofitament del temps i de les possibilitats que els mitjans ens ofereixen.

Com veieu, a parer meu, és difícil utilitzar les TIC si nosaltres mateixos no som ciutadans digitals. Per això, considero que el primer pas per a fer-ne un bon ús és reflexionar sobre quina mena de ciutadans som i, per tant, quina mena de professors volem ser. 

Perquè, a qui convencerem utilitzant les TIC, si nosaltres mateixos no hi creiem?

Què em sembla l'Aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador?

...com a única eina de treball, no crec que puga ser la millor opció

... com a recurs, en moments puntuals, crec que pot facilitar molt l'ús de...

• diccionaris en línia
• 
• cerca d'informació 
• blogs
• fòrums
• jocs 
• correu electrònic
• televisió en línia 
• aplicacions...

Aspectes positius:

• motivació per a l'alumnat (principalment l'adolescent) per proximitat a la seua quotidianeitat
• millor conservació de tots els documents, si els guardem al núvol
• Menys càrrega de material per transportar
• major respecte al medi ambient, perquè no s'utilitza paper
• s'hi pot treballar des de casa, a diferents ritmes...

Aspectes negatius:

• No tothom hi té accés, actualment
• La postura per treballar-hi, segons quins dispositiu, és molt poc còmoda (perjudicial per a la vista, per a l'esquena...)
• No promou la creativitat (major tendència al plagi: copiar i enganxar és molt més senzill)
• Provoca diferents ímputs (sons, colors...)
• No tothom sap fer-ne un bon ús (recerques adequades, tria i selecció d'allò que ens interessa, citació de fonts...)
• La facilitat d'accés des de qualsevol lloc de manera tan fàcil pot generar confusió i podem fer "el que no toca, quan no toca i no viure el present.