Ciència-ficció?

Quan teníem 13 anys al pub del poble van posar-hi un ordinador amb connexió a internet. Tots volíem mitja horeta per fer el xafarder o per xerrar pel xat amb amics que vivien lluny. Crec que és un dels dies que més vaig tenir la sensació de que el futur havia arribat.

Avui, després de més o menys 17 anys d'aquell dia hi ha tants aparells tecnològics que penso que si ens ho haguessin explicat aquell dia no ens ho haguéssim cregut. Enviar-nos un whatssap per dir que ja havíem arribat al pub? Ens hagués semblat ciència-ficció! Els de la colla érem veïns, ens trucàvem al timbre de casa i hi anàvem tots plegats. Esperar al següent dissabte per veure aquell noi o noia que ens va dir que potser vindria del poble del costat? Si no truques per vergonya, ara això es resol amb un correu electrònic, missatge de text, whatsapp, missatges en xarxes socials,... Pots aconseguir més informació d'aquella persona que esperes veure el dissabte en menys temps del que triga ell o ella a venir al teu poble!

Jo sempre he sigut força mandrosa i no gaire traçuda a fer anar les eines tecnològiques però, com se sol dir, ens hem de reciclar i ara més que mai, ja que juguen un paper destacat en l'ensenyament. Personalment l'assignatura em serà molt útil per descobrir quines novetats tecnològiques ens faran la docència més pràctica i amena.

Les TIC i jo

Aquest és el meu company de batalles, de fatigues, d’hores de feina i de notícies des de lluny. És una relació una mica amor odi, és fàcilment comprovable si us fixeu una mica en el teclat...va perdre una tecla, va agonitzar, però finalment va quedar-se al meu costat perquè sabia que el necessito. 

Com deia, si mireu el teclat s’esbrina molt sobre la nostra relació, però si es mira a la pantalla també. Si hi ha icones atapeïdes, desordenades, si està buit...el meu escriptori guarda la majoria dels meus secrets. Això no m’agrada, com segur que ningú no confia totes les seves aventures a un mateix amic, perquè no, perquè i si un dia aquell amic falla què? No m’agrada dependre d’una màquina que no puc controlar. Se m’espatlla i au, ja la tenim muntada.

“Tu rai que ets de l’era de les noves tecnologies!” és una frase que estic molt acostumada a sentir. A més, és un tema que em molesta força, ja que per l’edat que tinc se suposa que he de gaudir fent-les servir i he de sortir-me’n bé. Doncs no, és tot al contrari.

“Renovar-te o morir” és la frase que m’ha fet adaptar a les noves tecnologies, és a dir, una mica per obligació a la universitat per descarregar apunts i penjar treballs i també a través del telèfon intel·ligent perquè si no no m’assabentava de què feien els meus amics. Això mateix em passa, doncs, amb la docència. Tinc l’obligació moral de posar-me al dia, però em continuen agradant més les pissarres convencionals i el paper i llapis.

He de reconèixer que les tecnologies ens han facilitat molt les coses. Ara, les recerces són bufar i fer ampolles a través de qualsevol cercador. Tanmateix, estem segurs que no som massa dependents? Per això crec que hem d’ensenyar els nostres alumnes que podem espavilar-nos sense noves tecnologies perquè siguin alumnes competents capaços de sortir-se'n en qualsevol àmbit.

Jo i les TIC

L'altre dia, quan vam començar a parlar de les Web 2.0 com a webs socials, interactives, col·laboratives, en les quals tothom hi pot participar, vaig saber que m'havia de submergir en el món de les TIC enfocades a l'ensenyament. Aquest concepte 2.0 aplicat a l'ensenyament ha creat unes eines potentíssimes que hem de conèixer i saber utilitzar, ja que ofereixen un ventall de possibilitats infinites a l'hora d'ensenyar i motivar als alumnes.

“Jo i les TIC”

Actualment, tinc 3 ordinadors: un de sobretaula i 2 portàtils (un amb Windows 7 i l’altre amb l’Ubuntu 12.10) i una iPad 4. M’agrada conèixer totes les utilitats que puguin facilitar-me el dia a dia en els meus diferents interessos. Intento ser competent amb les TIC i tinc molta curiositat en l’ús que en pugui fer a l’aula de català per a adults.

Sóc també un gran defensor del concepte 2.0 perquè crec molt en la participació, en interaccionar, en la compartició de coneixements i les tasques col·laboratives. Precisament per això, en la vessant professional, estic molt implicat en un cicle de conferències o sessions web promoguts pel Departament de Justícia de la Generalitat per bastir un nou concepte d’Administració 2.0 en l’àmbit de l’Administració Pública catalana.

Com a exemple, el següent vídeo correspon a la 14a Sessió web: La intel·ligència col·lectiva i la web 2.0

Tornem a escriure en el blog

 Amb aquesta entrada donem el tret de sortida de l'experiència bloguera dels alumnes del Màster de Formació del Professorat per a Persones Adultes de l'edició d'enguany.

Som pocs però ben avinguts i anirem experimentant... durant aquest dies.