1.0, 2.0...... ALAO

He de dir que les TIC són, per a mi, tot un món per descobrir. Però, d’altra banda és un món familiar perquè l’ordinador s’ha convertit en el meu company de cada dia.

L’altre dia estava buscant informació a la xarxa per a una altra assignatura i em vaig topar amb un webquest per a alumnes de 3er d’ESO en que es treballa la tipologia textual. Tot i no considerar-se com una 2.0, fomenta el treball col·laboratiu i té tots els elements d’una webquest: introducció, tasca, procés avaluació i conclusió. Us en deixo el link:

http://www.xtec.cat/iesjbau/webquestpp/

Crec les web 1.0 són una bona eina per a l’autoaprenentatge de llengües, tot i que és un aprenentatge individual que no reporta el feed-back que permeten les web 2.0. Tal com comenta l’Helena, l’article de Jordi Aldell n’és un exemple aclaridor  de com es poden utilitzar les web 1.0, més concretament les “caceres” en l’aprenentatge de llengües. Us en deixo una mostra 

Pel que fa a les Web 2.0, cal esmentar el concepte de “web social”, és a dir, tothom pot construir-ne una i, a més a més, tothom hi pot participar en la construcció. Els Bloggs, per exemple, són una mena de diaris que, a diferència de les pàgines web estàtiques, són obertes a tothom que hi vulgui aportar alguna cosa. Un altre exemple són les wikis, i crec que tothom coneix la wikipèdia, que és el projecte de wiki col·laboratiu mundial a la web més conegut. Una altra cosa que m’ha sorprès és la quantitat d’informació que existeix i la facilitat amb què es poden construir qualsevol mena webs. Un exemple és la web "Fem una Wiki" de Lourdes Domenech que explica pas a pas com fer-ne una. 
Ens hi atrevim?

ALAO

No m’agraden les TIC, això em sembla que ja va quedar clar en la meva entrada anterior. Per aquest motiu, he de reconèixer que no anava gaire predisposada a encarar-me amb l’ALAO, ja només totes aquestes sigles em maregen! Però també he d’acceptar que m’ha sorprès positivament la gran varietat de recursos que tenim disponibles en línia.

Estic d’acord amb l’Helena quan diu que les TIC han democratitzat el coneixement posant-lo a l’abast de tothom de manera senzilla i ràpida, aquest fet fa que aprendre, informar-se, etc. sigui molt més accessible. Afegiria la importància de facilitar l’aprenentatge a partir dels diversos entorns virtuals que existeixen que s’adapten a la societat actual que sovint no té temps per cursar i obtenir qualificacions de manera presencial. A més, és evident que la interacció és molt significativa per a l’aprenentatge de llengües i les TIC també ho permeten per mitjà del correu electrònic, les videoconferències, les wikis, etc. que tant ens faciliten la interacció amb els altres estudiants com amb el professor

A la xarxa, però, hi ha de tot. Des dels exercicis clàssics d’omplir buits que poden resultar repetitius, com ara el que vam analitzar a classe de l’Speakc@t i que apareixen a sota, fins a aprendre en forma de joc virtual, com són les caceres del tresor.

Les opcions són moltíssimes, són totes acceptables, però? Quin paper hi té el docent en tot això? Tal com diu l’expert francès en TIC a les aules, Francis Pisani, en el vídeo que us enllaço a continuació, hi ha hagut un canvi en el rol del docent que passa de ser aquell que controla el coneixement a ser aquell que ha d’ensenyar els alumnes a saber destriar l’informació interessant d’aquella que no ho és i també a saber preservar la seva intimitat, cosa difícil actualment.

Francis Pisani i les noves tecnologies

Així doncs, com podeu comprovar m’he endinsat a experimentar a la xarxa i he de dir que no 

està gens malament. Ara bé, m’he adonat que se’ns ha girat molta feina!