Un entorn virtual d’aprenentatge (EVA), al cap i a la fi és un aula, virtual, però un aula. No té murs que el tanquen, però té un espai virtual organitzat per la institució o pel professor. No té biblioteca, però té enllaços a diversos recursos recomanats. No té classes magistrals, però té temes, arxius, tasques, etc. I, només en la mesura que es fan servir els fòrums, els xats, etc., com a elements d’una comunicació asincrònica o sincrònica, es crea comunicació i coneixement. És una solució tècnica a un problema de presencialitat, de disponibilitat d'horaris.
Un entorn personal d'aprenentatge (EPA) no és una solució tècnica, és una filosofia, un plantejament pedagògic de l’aprenentatge. És passar de decidir d’entre les propostes tancades d’un entorn virtual o d’un centre d’autoaprenentatge, de ser qui controla què aprén i com, a decidir crear coneixement, a decidir molts més aspectes que no sols els continguts o la temporalització del procés d’aprenentatge. Si ens centrem en l'aprenentatge de llengües, amb la tecnologia i la filosofia web 2.0 ens posem en contacte amb nadius, fem una immersió en la llengua que volem aprendre i ho fem fent-hi servir els nous gèneres textuals que ha creat la web 2.0. Amb un EPA vivim, treballem, aprenem a la Xarxa i amb la Xarxa. La Didàctica de l'ensenyament aprenentatge d'una llengua té les característiques de web 2.0: centrada en l’usuari (alumne), interactiva, comunicativa, participatica i col•laborativa. 
Formalment, dissenyar un EPA exigeix estar alfabetitzat digitalment, tenir competència digital. Un EPA és un paisatge, un entorn d’aprenentatge personal, personalitzat i personalitzable on ubicar el nostre escriptori, el nostre lloc de treball, els nostres recursos, la nostra manera d’aprendre, els nostres interessos (aprenentatge formal); però també, i sobretot, allò que per a cadascú és significatiu en la nostra manera de relacionar-nos amb el món, el nostre món afectiu, les nostres relacions socials, els nostres contactes (aprenentatge informal). És un espai privat que té dimensió pública i caldria que fos un espai per a compartir i no sols per a emmagatzemar; on oferim perquè algú ho puga fer servir igual com aprofitem el que algú altre ha compartit. I, en tot açò, també hi tenim molt a dir i a fer, no?(Si us interessa el tema, vegeu 2competencies web20 de J. T. Pujolà del post anterior i les entrades sobre PLE de l'Enric Serra).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada