L'hipotètic envelliment d'un mateix amb Make me old

Make me old envelleix el protagonista d'una foto de mida de carnet (aproximadament). Es tracta d'una aplicació senzilla que et permet fer una fotografia des del mateix dispositiu, escollir-la des de Facebook o des de la mateixa galeria del dispositiu. En qüestió de segons, Make me old empeny la fotografia cap al futur deixant resultats força creïbles que es poden compartir a través de Facebook, Whatsapp o per correu electrònic. L'aplicació, de moment, ha estat desenvolupada per a smartphones i tablets que operin amb Android.

Make me old ens ofereix la possibilitat de treballar-la en diferents àmbits educatius. Per a nivells bàsics, ens permet treballar vocabulari facial, així com els verbs tenir i ésser. Pel que fa als nivells intermedis i avançats, amb Make me old podem treballar les descripcions i fins i tot diferents temps verbals com el futur simple o el futur condicional.

El caràcter desenfadat de l'aplicació afegeix humor i diversió a les tasques que en poden derivar. Tasques que, a més, poden ser tant d'expressió oral com d'expressió escrita. Així que tant podem implementar el seu ús en entorns virtuals com en classes presencials.

Podeu descarregar-vos l'aplicació aquí.

Perduts en l'immensitat del núvol

Ens trobem en un context social on les diferències generacionals en l’ús de les noves tecnologies és molt marcat. Els nostres pares han viscut l’aparició de les aules d’informàtica a les seves escoles, la màquina d’escriure que els era tan coneguda queda amb un paper secundari, més aviat anecdòtic. L’internet, els ordinadors portàtils, els smartphones, les tablets... canvis que els adults han viscut i que les noves generacions viuen com a un fet normal i corrent.

Com a membres d’una societat en canvi constant hem de desenvolupar certes habilitats per adaptar-nos a aquests canvis; tot i això, sabem que cada persona té una manera diferents d’adaptar-s’hi. En cursos per adults on s’utilitzen les TIC com a mitjà per assolir les diferents competències i facilitar l’aprenentatge, es té en compte aquesta diferència d’adaptació a les noves tecnologies?

En molts casos, els cursos ja utilitzen EVA per tal de permetre a les persones adultes la formació constant a la vegada que treballen, però en pocs casos hi ha un “manual d’instruccions” que et faciliti de conèixer aquest nou entorn; de fet, en el mateix Màster de Formació del Professorat de Català per a Adults, els alumnes hem tingut problemes per adaptar-nos al nou Campus Virtual i, fins i tot ara, continuem perdent-nos dins d’aquesta plataforma.

Com a futurs mestres, ens hem d’assegurar que els alumnes estiguin còmodes amb les plataformes que utilitzaran; en el cas contrari, és provable que acabin deixant el curs. Un altre fet que és important de tenir en compte és que cada curs utilitza plataformes i TIC diferents, de manera que, els alumnes que només poden accedir a cursos per mitjà dels EVA, han d’acostumar-se a moltes plataformes diferents, amb estètica diferents, amb instruccions diferents i amb un funcionament diferent. Per tant, queda marcada la necessitat de tenir algun material que ajudi els alumnes a poder gestionar tots aquests entorns. És aquesta la solució? O potser hauríem d’optar per intentar unificar el funcionament de les diferents plataformes? Com evitarem que els nostres alumnes quedin perduts en l’immensitat del núvol?

Jo i les TIC

La meva relació amb les Tic crec que es basa en la utilitat, en les meves necessitats.  M'explico: vaig trigar molt a tenir un telèfon mòbil, no el necessitava. No m'agrada parlar tot el dia per telèfon, a la feina ja ho he de fer molt i quan surto m'agrada poder tenir una mica de silenci. M'agrada poder passejar i caminar sense que soni un mòbil. Per això la reticència en comprar-me'l. Tot i que ja veia que ho hauria de fer tard o d'hora, el revulsiu va ser quan el marit d'una amiga em va dir:  "només conec dues persones al món que no tinguin mòbil, tu i la ... "  quan vaig sentir el nom vaig córrer a comprar-me'n un, que no era aquest, però similar.

                                                                        

Ara també sóc una de les porques persones que no tenen un smartphone i també sé que me l'acabaré comprant, però  quan en tingui realment necessitat.

                                                                      

Per altra banda a la meva feina sóc la responsable del  registre general i  l'administradora de l'aplicació informàtica corresponent. Per tant estic en contacte amb l'administració electrònica i crec que quan funcioni bé, i les administracions es parlin entre elles, facilitaran molt la relació dels ciutadans amb l'administració i faran la vida més fàcil.

Crec que les TIc  poden afavorir molt l'educació, posen a l'abast de molta gent, coses fins ara inaccessibles, crec que han democratitzat el coneixement, però, com tot, se n'ha de fer un bon ús. Potser en aquests moments els qui han de fer un esforç per posar-se al dia i treure tot el profit que ens ofereixen les noves tecnologies, són els mestres. Com diu Jordi Adell en aquesta entrevista, ara la pilota està a la teulada dels docents.

                                                     

Jo i les TIC

L'altre dia, quan vam començar a parlar de les Web 2.0 com a webs socials, interactives, col·laboratives, en les quals tothom hi pot participar, vaig saber que m'havia de submergir en el món de les TIC enfocades a l'ensenyament. Aquest concepte 2.0 aplicat a l'ensenyament ha creat unes eines potentíssimes que hem de conèixer i saber utilitzar, ja que ofereixen un ventall de possibilitats infinites a l'hora d'ensenyar i motivar als alumnes.