Kahoot!

Kahoot és una eina que permet al docent dissenyar un conjunt de preguntes de resposta múltiple. A l’aula es projecten aquestes preguntes des del portal web, al projector, i els alumnes participen de l’activitat des del seu telèfon mòbil, al qual hi ha descarregat l’aplicació. Si els alumnes no es troben en el mateix espai físic, cada un d'ells ho pot veure a la pantalla del seu ordinador. L’aplicació planteja el test com un joc i hi ha un temps estipulat per a cada pregunta. A la pantalla principal hi apareix la pregunta i quatre possibles respostes (s’hi poden incloure imatges) i els alumnes, des del mòbil, hi veuen les quatre possibles respostes (representades amb quatre colors diferents). Quan s’ha respost una pregunta, l’aplicació mostra a la pantalla gran el resultat a la pregunta i ensenya un gràfic amb percentatges que mostren la quantitat de persones que han resposta a cada pregunta. Al final del joc mostra també un rànquing dels resultats de tots els participants. Els tests creats amb l’aplicació es poden compartir, col·laborant així en una comunitat que permet desenvolupar activitats pedagògiques en l’espai presencial i en els CVA (coincidint en el temps, és clar).

És, doncs, una bona eina de gamificació per a utilitzar a l’aula presencial i no presencial i que es pot fer servir en moments diversos: com a activitat de diagnosi (per saber els coneixements previs de l’alumnat) o com a activitat avaluadora (per saber els coneixements generals que té el grup sobre un tema ja treballat). En un moment donat, l’activitat pot incloure que siguin els propis alumnes qui elabori les preguntes per a la resta del grup.Per a fer servir aquesta aplicació cal disposar d'un ordinador amb connexió a internet (a l'aula presencial també projector, per tal que tothom vegi les preguntes) i que cada alumne tingui un smartphone amb l'aplicació instal·lada. La persona que hagi generat el test disposa d'un codi amb el qual els alumnes poden accedir al test des de l'aplicació.

Així és com funciona Kahoot!: https://www.youtube.com/watch?v=5mRzrjbM6aw

Adobe Slate: crea la teva pròpia història visual

Adobe Slate  és una aplicació que permet dissenyar narratives visuals i presentacions hipermèdia. 

A partir d'imatges permet dissenyar una història visual interactiva que es pot aplicar a múltiples opcions: una recepta, un diari personal, notícies, instruccions..., o qualsevol tipus de narració.

Permet dissenyar i combinar paraules i imatges d'una forma divertida i senzilla, incloent-hi botons que motivin al públic a participar.

Amb una interfície clara i funcional ofereix un resultat visualment molt atractiu que capta ràpidament l'atenció. I permet comprovar com a través del text, la imatge i la interactivitat es pot comunicar de manera efectiva.

El seu desplaçament és vertical, la qual cosa optimitza la visualització en dispositius mòbils i manté el seu impressionant aspecte en qualsevol dispositiu que sigui utilitzat.

Gratuïta i disponible per a iOS.

Lensoo Create o com fer presentacions fàcilment

Entre totes les aplicacions que podem fer servir per fer presentacions ens trobem amb Lensoo Create. Lensoo Create és una app que converteix la tauleta en una pissarra virtual i alhora l'usuari pot enregistrar un àudio amb l'explicació. Aquestes presentacions es poden compartir per correu electrònic o en les xarxes socials.

L'aplicació és molt fàcil d'usar. Permet canviar el tipus de pissarra, inserir text, pdf, imatges, figures geomètriques i anar passant de pantalla en pantalla.

Des d'un punt de vista pedagògic es pot fer servir tant des de la vessant del docent com la de l'alumne. El docent la pot aprofitar per a les flipped classroom i l'alumne la pot fer servir com a suport en les seves exposicions orals. 

La versió gratuïta inclou un nombre il·limitat d'enregistraments de fins a 15 minuts amb la possibilitat de descarregar-les en pdf. De la versió de pagament (actualment 5€/l'any) cal destacar que permet enregistraments il·limitats fins a 30 minuts, formes addicionals, captura de vídeo en temps real, marca d'aigua i eina d'edició (entre altres avantatges).

La versió està disponible per a tauletes Android i iOS.

L'hipotètic envelliment d'un mateix amb Make me old

Make me old envelleix el protagonista d'una foto de mida de carnet (aproximadament). Es tracta d'una aplicació senzilla que et permet fer una fotografia des del mateix dispositiu, escollir-la des de Facebook o des de la mateixa galeria del dispositiu. En qüestió de segons, Make me old empeny la fotografia cap al futur deixant resultats força creïbles que es poden compartir a través de Facebook, Whatsapp o per correu electrònic. L'aplicació, de moment, ha estat desenvolupada per a smartphones i tablets que operin amb Android.

Make me old ens ofereix la possibilitat de treballar-la en diferents àmbits educatius. Per a nivells bàsics, ens permet treballar vocabulari facial, així com els verbs tenir i ésser. Pel que fa als nivells intermedis i avançats, amb Make me old podem treballar les descripcions i fins i tot diferents temps verbals com el futur simple o el futur condicional.

El caràcter desenfadat de l'aplicació afegeix humor i diversió a les tasques que en poden derivar. Tasques que, a més, poden ser tant d'expressió oral com d'expressió escrita. Així que tant podem implementar el seu ús en entorns virtuals com en classes presencials.

Podeu descarregar-vos l'aplicació aquí.

Periscope com a eina didàctica

Malgrat que molts usuaris coneixen Periscope a causa de la propaganda que n'han fet esportistes mediàtics, es poden trobar usos didàctics lligats a aquesta aplicació.

L'atractiu principal de Periscope és que permet compartir i consultar vídeos en directe i facilita la interacció entre els usuaris que segueixen l'enregistrament i els que el produeixen. A més, la difusió dels vídeos pot ser pública, si es vol que hi tinguin accés tots els usuaris de l'aplicació, o privada, si només es desitja compartir amb determinades persones.

Pel que fa a l'ús de Periscope com a recurs didàctic, considero que el seu potencial va lligat, sobretot, a l'ensenyament fora de l'aula a partir entorns virtuals. Així, mitjançant l'aplicació, es poden fer algunes de les següents tasques: exposicions orals interactives, debats, entrevistes o xerrades amb experts en alguna matèria, repàs de continguts o aclariment de dubtes, classes a distància...

En canvi, en situacions d'ensenyament presencial, considero que l'única característica destacada (i exclusiva) de Periscope és que permet accedir a un ampli ventall de vídeos i notícies en temps real i generar activitats a partir dels visionats.

Amb tot, crec que Periscope pot ser un recurs educatiu rellevant gràcies a la creació d'interaccions múltiples, instantànies i de qualitat que no oferien altres aplicacions relacionades amb la difusió de continguts audiovisuals.

Quizlet, una eina per aprendre i jugar alhora

Si volem utilitzar les TIC per ajudar-nos a l’hora de preparar unes classes de llengua catalana més amenes, l’eina Quizlet ens permet crear diversos jocs de manera gratuïta.

En primer lloc, podem generar una sèrie de targetes que relacionin conceptes a l’apartat Create a Study Set: en general, es tracta d’introduir i integrar el lèxic nou (una paraula amb la seva definició), amb dificultat variable segons el nivell dels estudiants; tot i així, també es pot utilitzar per connectar altres qüestions, com, per exemple, autors i obres rellevants, endevinalles amb les respostes corresponents, frases fetes o refranys i el seu significat, figures retòriques amb exemples, etc. Aquestes darreres opcions són especialment interessants en el cas que siguin els mateixos alumnes els responsables de la creació de les targetes.

A l’hora de posar-lo en marxa, hi ha l’apartat d’estudi (Study) i el de joc (Play). Quant al primer, l’eina ens ofereix diverses possibilitats per facilitar l’adquisició de conceptes: a partir de la visualització de les dues cares de les targetes, escriure la definició corresponent al concepte proporcionat o el mateix nom del concepte partint de la definició, transcriure la resposta que se sent -de manera que els alumnes puguin escollir a partir del que els sigui més fàcil segons si aprenen a partir del sentit de la vista (Cards) o l’oïda (Speller)-, i, finalment, un test d’opcions múltiples, escriptura, veritable/fals i de relacionar. 

Pel que fa al vessant lúdic, hi ha un joc que consisteix a superposar els conceptes que apareixen dispersos per la pantalla per tal d’anar-los eliminant fins a quedar sense (Scatter) i un que consisteix a escriure la resposta en un temps determinat, i que té l’aspecte d’un videojoc ambientat a l’espai (Gravity). El professor pot convidar-hi els alumnes, que aniran guanyant punts a la classificació.

L’aplicació, que està en anglès, és accessible a l’ordinador i al mòbil (iOS, Android). Amb la versió de pagament, a més, també se’ns permet incloure-hi imatges i arxius de so enregistrats per nosaltres i seguir l’activitat dels alumnes, però la més senzilla és prou interessant per introduir-la a l’aula, ja que el fet que tant el professor com els estudiants puguin crear jocs n’enriqueix les possibilitats.

Perduts en l'immensitat del núvol

Ens trobem en un context social on les diferències generacionals en l’ús de les noves tecnologies és molt marcat. Els nostres pares han viscut l’aparició de les aules d’informàtica a les seves escoles, la màquina d’escriure que els era tan coneguda queda amb un paper secundari, més aviat anecdòtic. L’internet, els ordinadors portàtils, els smartphones, les tablets... canvis que els adults han viscut i que les noves generacions viuen com a un fet normal i corrent.

Com a membres d’una societat en canvi constant hem de desenvolupar certes habilitats per adaptar-nos a aquests canvis; tot i això, sabem que cada persona té una manera diferents d’adaptar-s’hi. En cursos per adults on s’utilitzen les TIC com a mitjà per assolir les diferents competències i facilitar l’aprenentatge, es té en compte aquesta diferència d’adaptació a les noves tecnologies?

En molts casos, els cursos ja utilitzen EVA per tal de permetre a les persones adultes la formació constant a la vegada que treballen, però en pocs casos hi ha un “manual d’instruccions” que et faciliti de conèixer aquest nou entorn; de fet, en el mateix Màster de Formació del Professorat de Català per a Adults, els alumnes hem tingut problemes per adaptar-nos al nou Campus Virtual i, fins i tot ara, continuem perdent-nos dins d’aquesta plataforma.

Com a futurs mestres, ens hem d’assegurar que els alumnes estiguin còmodes amb les plataformes que utilitzaran; en el cas contrari, és provable que acabin deixant el curs. Un altre fet que és important de tenir en compte és que cada curs utilitza plataformes i TIC diferents, de manera que, els alumnes que només poden accedir a cursos per mitjà dels EVA, han d’acostumar-se a moltes plataformes diferents, amb estètica diferents, amb instruccions diferents i amb un funcionament diferent. Per tant, queda marcada la necessitat de tenir algun material que ajudi els alumnes a poder gestionar tots aquests entorns. És aquesta la solució? O potser hauríem d’optar per intentar unificar el funcionament de les diferents plataformes? Com evitarem que els nostres alumnes quedin perduts en l’immensitat del núvol?

Sobre les TIC a les presons

A les entrades Picapedres amb ordinadors i I pels professors?, l'Eli i la Núria ens recorden que cal fer un ús significatiu de les TIC perquè la seva aplicació a l'aula sigui veritablement útil i aporti un valor afegit al procés d'aprenentatge. L'Eli també ens avisa de la necessitat que els docents estiguem actualitzats, i que només utilitzem les TIC si aquestes formen part de la nostra vida. Si no, segur que les activitats que proposem (que incorporin la tecnologia, és clar) no acabaran de funcionar.

També hem de tenir en compte, però, els coneixements que tenen els nostres aprenents. Quan parlem de TIC, tendim a imaginar un grup d'alumnes adolescents, però hi ha molts col·lectius d'adults que tenen problemes amb l'ús de les tecnologies, tot i que aquestes els poden ser especialment beneficioses. Penso, per exemple, en els interns de les presons. Es tracta d'un col·lectiu que pot treure un profit extraordinari de la incorporació a les aules d'eines tan bàsiques com internet, que no només proporciona una via de fuga mental, sinó que aconsegueix que el pres no quedi totalment desvinculat del "món exterior". De fet, els beneficis de les TIC a les presons tot just fa uns anys que comencen a valorar-se i debatre's amb profunditat:

Durant les meves pràctiques al Centre d'Adults Víctor Català, de la presó Brians 2, he pogut comprovar que una de les pors més habituals dels interns de llarga durada té a veure amb les noves tecnologies. Saben que el món que els espera quan surtin no tindrà res a veure amb el que van deixar. Moltes d'ells no han tingut un mòbil a les mans ni han fet mai clic al ratolí d'un ordinador. És imprescindible, doncs, per a la seva reinserció, que se'ls ofereixi una alfabetització digital, tal com s'està duent a terme al centre escolar de Brians 2.

I pels professors?

Benvolguts companys,

jo no vaig assistir a la sessió que va venir a fer la Cristina i en la qual, suposo, vau parlar de les excel·lències de les noves tecnologies i les aplicacions didàctiques que poden proporcionar tant per a alumnes com per a professors, és clar, si es fan servir correctament. És, crec, un molt reduït resum del que, més o menys, volia dir la companya Elisabet a l'entrada Picapedres amb ordinador?, que va fer el passat 21 de maig.

Si m'equivoco em corregeixes, d'acord Eli? =)

La idea seria introduir les TIC a l'aula i treure'n profit; no es tracta de fer el mateix que fem amb el paper però davant una pantalla, sinó d'absorvir-ne totes les possibilitats visuals, auditives i cognitives -bé, és obvi que la màquina no pensa, però sí que ens pot fer pensar...- per tal de millorar el domini de la llengua dels alumnes.

En una altra línia, però dins la mateixa idea de l'aprofitament dels recursos electrònics, hi ha el professor. No només hem de pensar en les TIC com a recurs per millorar l'aprenentatge de l'alumnat, sinó per millorar el rendiment i l'eficiència del nostre temps com a gestors d'aula. M'explico: em refereixo al fet d'eliminar de sobre la taula del professor el típic Quadern de notes, ple de requadres, de números amb decimals, de títols de treballs i exàmens escrits amb lletra petita i il·legible per aprofitar l'espai, de noms d'alumnes sense ordre alfabètic perquè s'hi han afegit a última hora... Em refereixo, en definitiva, a eliminar la calculadora per fer les mitjanes i comptar les faltes d'assistència. Fora! O el bolígraf que mai no trobes perquè te l'has descuidat a l'aula del costat o al bolso que has deixat a casa. Fora! I aquella agenda que, per tal de poder-hi encabir tots els deures i idees per a la pròxima sessió, és més gruixuda que la mateixa carpeta i pesa tant que necessites anar al gimnàs per carretejar-la amunt i avall? Fora, fora!

Les noves tecnologies -i deixeu que des d'aquí llanci un clam a favor de les tauletes- no només ens ajuden a millorar l'experiència educativa dels nostres alumnes -si ho fem bé, evidentment, i per a això torno a remetre a l'entrada de l'Eli-, sinó que ens doten d'una sèrie d'eines i aplicacions, com per exemple el Teacher Aide Pro per a Android, que fan la vida dels professors una mica més senzilla i amb menys mals d'esquena i maldecaps.

Picapedres amb ordinador?

En aquesta entrada, voldria proposar una breu reflexió sobre el rol del professor que aquest últim més ha tingut cert ressò fora del món educatiu gràcies a l'entrevista que El País va fer, a principis de mes, a la professora Rosabel Roig, especialista en noves tecnologies a l'aula. Cito Roig:

 "Hubo años en los que se pensó que la tecnología mejoraba el sistema, pero no se trata de eso, hay que hacer cosas nuevas con esa tecnología. Hoy hablamos mucho de aprendizaje colaborativo, de la creatividad y de la resolución de problemas, la tecnología nos ayuda a alcanzar esos objetivos. La tecnología está presente en la sociedad y debemos de preparar a nuestros alumnos para ello, la cuestión es saber cómo se utiliza". 

El món d'avui és un món altament informatitzat, i la cosa tot just comença. Si pretenem formar alumnes socialment hàbils, cal preparar-los per a la dimensió digital de la nostra societat. D'entrada, estic d'acord amb Rosabel Roig quan diu que la clau que defineix l'encert de l'ús de les TIC a l'aula i de l'ALAO és fer un ús significatiu de la tecnologia. És a dir, hem de ser conscients, com a professors, dels avantatges i dels inconvenients de les tecnologies per tal de poder-les utilitzar a l'aula quan suposin un valor afegir a les nostres classes, però també hem de saber prescindir-ne quan no hi aporten cap millora. Altrament, ens convertirem en una caricatura del professor innovador i informat que [se suposa que] voldríem ser i ens assemblarem més aviat a això: 

Més enllà de l'anècdota, aquesta imatge il·lustra algú que viu a l'edat de pedra però que fa servir tota mena d'aparells sense solta ni volta. Això és justament el que hem d'evitar: si som persones innovadores i coneixedores dels avenços tecnològics, podrem aprofitar-ho a l'aula; si, però, aquestes tecnologies no formen part de les nostres vides i no en fem un ús justificat per la reflexió, caurem fàcilment en el desaprofitament del temps i de les possibilitats que els mitjans ens ofereixen.

Com veieu, a parer meu, és difícil utilitzar les TIC si nosaltres mateixos no som ciutadans digitals. Per això, considero que el primer pas per a fer-ne un bon ús és reflexionar sobre quina mena de ciutadans som i, per tant, quina mena de professors volem ser. 

Perquè, a qui convencerem utilitzant les TIC, si nosaltres mateixos no hi creiem?

Què em sembla l'Aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador?

...com a única eina de treball, no crec que puga ser la millor opció

... com a recurs, en moments puntuals, crec que pot facilitar molt l'ús de...

• diccionaris en línia
• 
• cerca d'informació 
• blogs
• fòrums
• jocs 
• correu electrònic
• televisió en línia 
• aplicacions...

Aspectes positius:

• motivació per a l'alumnat (principalment l'adolescent) per proximitat a la seua quotidianeitat
• millor conservació de tots els documents, si els guardem al núvol
• Menys càrrega de material per transportar
• major respecte al medi ambient, perquè no s'utilitza paper
• s'hi pot treballar des de casa, a diferents ritmes...

Aspectes negatius:

• No tothom hi té accés, actualment
• La postura per treballar-hi, segons quins dispositiu, és molt poc còmoda (perjudicial per a la vista, per a l'esquena...)
• No promou la creativitat (major tendència al plagi: copiar i enganxar és molt més senzill)
• Provoca diferents ímputs (sons, colors...)
• No tothom sap fer-ne un bon ús (recerques adequades, tria i selecció d'allò que ens interessa, citació de fonts...)
• La facilitat d'accés des de qualsevol lloc de manera tan fàcil pot generar confusió i podem fer "el que no toca, quan no toca i no viure el present.

ROSSELLÓ PÒRCEL EN L'OBRA D'ESPRIU

1.0, 2.0...... ALAO

He de dir que les TIC són, per a mi, tot un món per descobrir. Però, d’altra banda és un món familiar perquè l’ordinador s’ha convertit en el meu company de cada dia.

L’altre dia estava buscant informació a la xarxa per a una altra assignatura i em vaig topar amb un webquest per a alumnes de 3er d’ESO en que es treballa la tipologia textual. Tot i no considerar-se com una 2.0, fomenta el treball col·laboratiu i té tots els elements d’una webquest: introducció, tasca, procés avaluació i conclusió. Us en deixo el link:

http://www.xtec.cat/iesjbau/webquestpp/

Crec les web 1.0 són una bona eina per a l’autoaprenentatge de llengües, tot i que és un aprenentatge individual que no reporta el feed-back que permeten les web 2.0. Tal com comenta l’Helena, l’article de Jordi Aldell n’és un exemple aclaridor  de com es poden utilitzar les web 1.0, més concretament les “caceres” en l’aprenentatge de llengües. Us en deixo una mostra 

Pel que fa a les Web 2.0, cal esmentar el concepte de “web social”, és a dir, tothom pot construir-ne una i, a més a més, tothom hi pot participar en la construcció. Els Bloggs, per exemple, són una mena de diaris que, a diferència de les pàgines web estàtiques, són obertes a tothom que hi vulgui aportar alguna cosa. Un altre exemple són les wikis, i crec que tothom coneix la wikipèdia, que és el projecte de wiki col·laboratiu mundial a la web més conegut. Una altra cosa que m’ha sorprès és la quantitat d’informació que existeix i la facilitat amb què es poden construir qualsevol mena webs. Un exemple és la web "Fem una Wiki" de Lourdes Domenech que explica pas a pas com fer-ne una. 
Ens hi atrevim?

ALAO

No m’agraden les TIC, això em sembla que ja va quedar clar en la meva entrada anterior. Per aquest motiu, he de reconèixer que no anava gaire predisposada a encarar-me amb l’ALAO, ja només totes aquestes sigles em maregen! Però també he d’acceptar que m’ha sorprès positivament la gran varietat de recursos que tenim disponibles en línia.

Estic d’acord amb l’Helena quan diu que les TIC han democratitzat el coneixement posant-lo a l’abast de tothom de manera senzilla i ràpida, aquest fet fa que aprendre, informar-se, etc. sigui molt més accessible. Afegiria la importància de facilitar l’aprenentatge a partir dels diversos entorns virtuals que existeixen que s’adapten a la societat actual que sovint no té temps per cursar i obtenir qualificacions de manera presencial. A més, és evident que la interacció és molt significativa per a l’aprenentatge de llengües i les TIC també ho permeten per mitjà del correu electrònic, les videoconferències, les wikis, etc. que tant ens faciliten la interacció amb els altres estudiants com amb el professor

A la xarxa, però, hi ha de tot. Des dels exercicis clàssics d’omplir buits que poden resultar repetitius, com ara el que vam analitzar a classe de l’Speakc@t i que apareixen a sota, fins a aprendre en forma de joc virtual, com són les caceres del tresor.

Les opcions són moltíssimes, són totes acceptables, però? Quin paper hi té el docent en tot això? Tal com diu l’expert francès en TIC a les aules, Francis Pisani, en el vídeo que us enllaço a continuació, hi ha hagut un canvi en el rol del docent que passa de ser aquell que controla el coneixement a ser aquell que ha d’ensenyar els alumnes a saber destriar l’informació interessant d’aquella que no ho és i també a saber preservar la seva intimitat, cosa difícil actualment.

Francis Pisani i les noves tecnologies

Així doncs, com podeu comprovar m’he endinsat a experimentar a la xarxa i he de dir que no 

està gens malament. Ara bé, m’he adonat que se’ns ha girat molta feina!

ALAO ? ? ?

                                                               

He de dir que fins fa uns mesos no tenia ni idea del que volien dir aquestes sigles i, per tant, desconeixia l’existència de tot el material que hi ha a la xarxa per l’aprenentatge de llengües assistit per ordinador. M’ha sorprès la quantitat de recursos que hi ha a disposició dels aprenents i a diferència d’altre tipus de materials, com els llibres de text digitals, aquí sí que podem trobar material per a adults.
Entre el material de la web 1.0 un dels que em va semblar més divertit varen ser les caceres del tresor, que estan molt ben explicades en aquest article de Jordi Adell que posa molts exemples i també explica com fer-ne.

http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm




Dels materials de la web 2.0, m’ha sorprès que la creació de blocs i wikis sigui tan senzilla i alhora tan útil. Hi ha molt material a la xarxa en aquests formats que permet estar al dia de les últimes publicacions, la qual cosa facilita la formació continua, que és el gran repte que tenim en un món en constant evolució.

... i per acabar amb els meus descobriments, la manera d’emmagatzemar en el núvol, em sembla fantàstica

Jo i les TIC

La meva relació amb les Tic crec que es basa en la utilitat, en les meves necessitats.  M'explico: vaig trigar molt a tenir un telèfon mòbil, no el necessitava. No m'agrada parlar tot el dia per telèfon, a la feina ja ho he de fer molt i quan surto m'agrada poder tenir una mica de silenci. M'agrada poder passejar i caminar sense que soni un mòbil. Per això la reticència en comprar-me'l. Tot i que ja veia que ho hauria de fer tard o d'hora, el revulsiu va ser quan el marit d'una amiga em va dir:  "només conec dues persones al món que no tinguin mòbil, tu i la ... "  quan vaig sentir el nom vaig córrer a comprar-me'n un, que no era aquest, però similar.

                                                                        

Ara també sóc una de les porques persones que no tenen un smartphone i també sé que me l'acabaré comprant, però  quan en tingui realment necessitat.

                                                                      

Per altra banda a la meva feina sóc la responsable del  registre general i  l'administradora de l'aplicació informàtica corresponent. Per tant estic en contacte amb l'administració electrònica i crec que quan funcioni bé, i les administracions es parlin entre elles, facilitaran molt la relació dels ciutadans amb l'administració i faran la vida més fàcil.

Crec que les TIc  poden afavorir molt l'educació, posen a l'abast de molta gent, coses fins ara inaccessibles, crec que han democratitzat el coneixement, però, com tot, se n'ha de fer un bon ús. Potser en aquests moments els qui han de fer un esforç per posar-se al dia i treure tot el profit que ens ofereixen les noves tecnologies, són els mestres. Com diu Jordi Adell en aquesta entrevista, ara la pilota està a la teulada dels docents.